Que trist no tindre una ment oberta!

7 08 2008

Tot just fa dos dies de l’anècdota entre dos iaies madrilenyes assegudes a la porta del restaurant on treballava l’any passat on havia anat a pegar un cop de mà. Resulta que aquestes dos dones majors sempre venien a fer-se la seua cerveseta, com deien elles “ponmela bien tirada”, això significava tres dits de cervesa i setanta d’espuma, si no ho portaves així t’ho feien canviar fins que eixira com volien i clar sempre demanant “los cacahuetes i las almendras que no se te olviden niña”. “Niña”, jo? Doncs ara veuràs com aquesta vegada si que pagues els cacauets i les armeles per pesades. Damunt quan ja ho havien pagat sempre venia el net d’una d’elles “tocapelotas” per no dir toca collons que queda molt agossarat, i et deia: “quiero una una coacola de bote y bien fregca!” Et venen unes ganes de dir-li: “es diu fressssca xiquet que no saps ni parlar la teua llengua!”

Reprenent l’anècdota, l’altre dia alhora de pagar les seues ceveses ben tirades i els seus cacauets, vaig anar amb el compte a la seua taula on estaven assegudes i…:

Jo: són cinc euros en deu.

Iaia 1: “en español, a mi dimelo en español.”

Iaia 2: “en castellano, se dice castellano.”

Iaia 1: “yo siempre he dicho español.”

Iaia 2: “bueno, pero la xica es valenciana por eso te lo ha dicho en valenciano, no?”

Jo: clar, jo parle valencià.

Iaia 1: “bueno, pero ella es española porque su Pasaporte dice que es española.”

Jo: “señora, yo no soy española.”

Iaia 1: “tu DNI pone que eres española.”

Jo: “señora mi DNI puede cantar misa si quiere, pero yo no soy española.”

Iaia 1: “tu y todos lo que soys es unos ilusos, más que ilusos, porque soys españoles.”

Jo: “mira señora cada uno puede sentir-se como quiera independientemente de lo que diga su pasaporte y su DNI, y yo por supuesto tengo los mios y por tanto no me siento espanyola.”

Iaia 1: “pero eres española porque tu DNI y pasaporte lo dice.”

Jo: “señora, tengo unos pensamientos distintos a los suyos i cada persona tiene su opinión política distinto del resto.”

Iaia 2: “claro, tienes razón.”

Iaia 1: “bueno, ¿què te debo?”

Jo: 5’10 euros.

Iaia 1: “toma 5’50, la propina para ti, a ver si asi te sientes más española.”

Jo: “a mi no me comprara con dinero, yo no vendo” i sempre em sentiré igual de valenciana!

Ara no se si vaig dir valenciana o catalanista, però em dóna exactament igual.

El que em dóna ràbia, és que vinga gent de fora i qüestione com som, de quina manera i que pensem, quan ni tal sols respecten les llengües que és parlen a la seua Espanya singular, ni comprendre-les i/o aprendre-les després de més de 20 anys veranejant en la mateixa costa suecana.

La conclusió a la que arribe és: d’on no hi ha no se’n pot traure.


Miquel del Roig – La Farola

Anuncis

Accions

Information

3 responses

7 08 2008
Paskuiki

Aissss les aueles madrilenyes molen amuntó. Jo m’enrecorde l’any passat quan treballava al centre de salut de Benicàssim quan atenia a tota la gent en català, i tota la gente de fòra me deia que en castellà. Bueno, si meu dien educadament, pues no passa res, però quan venia algun xulet… Ais… “A mí me hablas español” JOJOJO jo me’l quedavan mirant en cara de: “pa chulo yo”, i els seguia parlant en valencià al·legant que ací els dos idiomes són oficials. Sempre me se quedaven un poc parats, i me demanaven per favor si els podia atendre en castellà. He dit sempre? Bueno, no sempre. Un auelo basc se me va plantar. I “a mi me atiendes en español, coño. que todos los catalnistas sois iguales, tal…” Jo: “En primer lloc, no soc catalnista. En segon, l’atenc de forma oficial. Si no le gusta vayase a su pueblo” I la metgessa me va sentir, i me va dir que a esta gent n’hi ha que aguantar-los, i que discutint no s’arribava a cap lloc. Me va tocar cedir… És lo que té l’administració pública xD

En fi, Laieta, els putos madrilenyos que se’n vagen al seu poble 😀 i tú passau bé lo que queda d’estiu ^^

5 10 2008
Miquel B

Molt ben dit, Laia, però jo haguera respost al final:

“El cambio se lo debuelvo, para ver si usted se vuelve más democrática”

XD

3 03 2009
Poble Insubmís

S’ha de tenir una ment oberta, efectvament, però la militàcia en qualsevol partit polític (entès com a una organització sectària en un règim partitocràtic no-democràtic com l’actual) dificulta enormement aquesta obertura.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: